Ens estimàvem floreta meva

Jo, dolça papallona blanca,

volava altissim, amb ganes

d’ olorar les maravelloses

fragàncies que el món m’ oferia


Aquella flor m’ enlluernà

Era la seva bellesa, el seu aroma.

Els seus petals eran suaus;

no podia deixar d’ acariciar-los.

M’ asseia sobre la seva falda

i m’ abraçava, donant-me

aquelles delicades besades.


Amb el temps, la meva flor

es tornà del color de l’ obscuritat

Cada vegada que obria les meves ales,

ofegava el meu vol.


Ens estimàvem floreta meva,

però volava massa alt.

Mentrestant, tu, lligada a la terra ferma,

pensaves que eternament

jeuria al teu costat.

Sense adonar-me

també m’ estava obscurint

però vaig córrer darrera d’ aquella llumeta

que m’ embriagava…

Espera’m llibertat que de seguida vaig…

Eric Romaguera